Des que el 1974 l’ONU aprovés la Resolució 3263 (XXIX), instant a l’establiment a l’Orient Mitja d’una zona lliure d’armament nuclear i altres armes de destrucció massiva, van ser nombroses les ocasions en que les Nacions Unides i altres organismes internacionals van reiterar la mateixa crida i tantes altres que van fracassar en el seu proposit. L’última, el 2010, quan la Conferencia de Revisió del Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT) va instar la convocatoria d’una conferencia el 2012 per posar en marxa el procés, la iniciativa va ser, una vegada més, boicotejada per Israel i els EE. UU.
La declaració de l’Orient Mitja com a zona lliure d’armament nuclear implicaria l’adhesió d’Israel al TNP en qualitat d’estat no nuclear i la ubicació de totes les seves instal·lacions sobre el control de l’Agencia Internacional d’Energia Atomica (AIEA), igual que ja van fer la resta dels estats de la regió.
Si Israel obrís les instal·lacions a l’escrutini dels inspectors de l’AIEA, el Consell de Seguretat de l’ONU (CS) podria coneixer la real envergadura del perill que aquests arsenals suposadament secrets representen i estaria obligat a prendre les mesures necessaries per eliminar l’amenaça que planeja damunt la fràgil pau de la zona.
Tanmateix res és com hauria. Amb la seva insensata i interessada irresponsabilitat, el CS deixa a Israel les mans lliures per augmentar la seva potencia nuclear fora de qualsevol control, s’absté d’urgir el compliment de les seves propies resolucions i revela la seva incapacitat per conjurar una catastrofe de conseqüencies facilment previsibles. Aquesta passivitat irresponsable i els terbols interessos que la determinen no han de ser obstacle que impedeixi la ciutadania fer-se amb a salvaguarda de la pau i reclamar al Consell de Seguretat, amb veu plural i unanime, que prengui les mesures necessaries per obligar Israel a obrir els seus arsenals a l’escorcoll de l’AIEA.
Per veure el text que s’enviarà a la onu prem aquí.
 |
 |
